Quan vaig començar ja sabia, per experiències prèvies, que allò difícil no és crear o començar un blog sinó mantenir-lo. Aquest darrer més m'ha passat això, entre exàmens i xiquets m'ha passat el mes sense publicar res. Com a mínim vaig poder anar al Poble Nou al pont de la Constitució.
Durat eixos dies es van celebrar dues activitats totalment diferents una ben terrenal i l'altra recercant lo celestial. La primera va ser la fireta de Nadal del comerç local, una iniciativa que va omplir eixe tros de carrer major que té el nom d'un cap feixista. En qualsevol cas, eixe diumenge pel matí feia goig estar al mig del poble, hi havia més gent que mai, amb productes propis (els embotits i les coques boníssimes) i altres no tan propis però que donaven color i sobretot es veia un poble viu. Els xiquets gaudien dels contacontes, els majors del pernil, el vi i la cervesa. Per una vegada, la gent guanyava la partida a la solitud de la corrent d'aire que sembla ser l'únic que circul·la per eixe carrer els diumenge matí. Podien potenciar més eixa activitat, fer un mercadet de la tardor, o un per sant Blai, en qualsevol cas és un èxit.
L'altra activitat del mateix diumenge era celestial, si existeix el cel... clar està . Era el centenari de l'Oratori, per a mi, igual que per molta gent de la meua generació és el lloc on primer vam ser escolaritzats, anàvem a pàrvuls, a l'escola dels cagons i dels pixons. Jo encara recorde a la mestra, una joveneta Elena, resar el Pare nostre en la llengua de l'imperio, el pati dels xiquets i el de les xiquetes (nosaltres ja podíem passar d'un a l'altre i barrejar-nos), les fotos omnipresents d'un Franco que encara no havia ascendit a l'infern dels fillsdeputa, l'aventura d'anar sols als llunyans vàters (a mi em semblaven tot molt gran i molt lluny quan era xiquet) ,... Després va vindre l'escola i només tornava a l'Oratori comptades ocasions, alguna missa, alguna sessió de catequesi per a la confirmació, quan van ser festes i vam anar per Sant Jaume i poder-lo passejar pel poble al maleter d'un volkswagen Polo roig,... Ara, només m'aprope quan vaig a portar els meus fills perquè porten el panbenet a la Rosa.
Però per a mi continua sent un lloc amb encant, especial, encara que s'ha de reconèixer que també ajudava ser veí del Corte Inglés del poble, també anomenat Ca Toni Juana, on es podria comprar tota classe de productes. Ara sé que l'utilitzen els cristians ortodoxes per a les seues celebracions. Em sembla perfecte tenir un centre interreligiós al poble, només cal esperar que quan els demanen els musulmans també es cedisca, total és el mateix Déu per tots, existisca o no.
L'única pega és que em sembla infrautilitzat, a ma casa diuen que s'hauria de fer un centre de dia pels vells (apunteu per la Campanya electoral, però penseu que els vostres sogres no vos votaran, que es pensaran que voleu portar-los a l'asil). Jo no ho tinc clar, però si l'Ajuntament participa en el seu manteniment deuria poder decidir també en el seu ús, i no només l'Església, i molt menys només un capellà, que ve a ser com un interí del púlpit local.
En tot cas deuria aplicar-se el mateix remei que a la resta dels edificis municipals, criteris d'eficiència, no pot ser tindre una mini-biblioteca, un ajuntament amb sis treballadors per metre quadrat, un local ací i altre allà. amb reformes i reformetes sense aclarir res. Cal planificar i això no és la característica per la qual destaquen els polítics que manen. I també és veritat que el centenari va passar sense pena ni glòria a banda d'una missa, podien haver muntat una exposició, fer algun article sobre la seua història,... però això és apostar per la cultura i això no porta vots (a diferència de la rajola o el missal).
I prou de rotllos, per a tots i totes Bon Nadal.
Però per a mi continua sent un lloc amb encant, especial, encara que s'ha de reconèixer que també ajudava ser veí del Corte Inglés del poble, també anomenat Ca Toni Juana, on es podria comprar tota classe de productes. Ara sé que l'utilitzen els cristians ortodoxes per a les seues celebracions. Em sembla perfecte tenir un centre interreligiós al poble, només cal esperar que quan els demanen els musulmans també es cedisca, total és el mateix Déu per tots, existisca o no.
L'única pega és que em sembla infrautilitzat, a ma casa diuen que s'hauria de fer un centre de dia pels vells (apunteu per la Campanya electoral, però penseu que els vostres sogres no vos votaran, que es pensaran que voleu portar-los a l'asil). Jo no ho tinc clar, però si l'Ajuntament participa en el seu manteniment deuria poder decidir també en el seu ús, i no només l'Església, i molt menys només un capellà, que ve a ser com un interí del púlpit local.
En tot cas deuria aplicar-se el mateix remei que a la resta dels edificis municipals, criteris d'eficiència, no pot ser tindre una mini-biblioteca, un ajuntament amb sis treballadors per metre quadrat, un local ací i altre allà. amb reformes i reformetes sense aclarir res. Cal planificar i això no és la característica per la qual destaquen els polítics que manen. I també és veritat que el centenari va passar sense pena ni glòria a banda d'una missa, podien haver muntat una exposició, fer algun article sobre la seua història,... però això és apostar per la cultura i això no porta vots (a diferència de la rajola o el missal).
I prou de rotllos, per a tots i totes Bon Nadal.
..... EL MERCAT DE NADAL ( CHRISTMAS MARQUET )EL VA INICIAR L'ASSOCIACIO CULTURAL PUIG-LLORENÇA . ELS PRIMERS ANYS FOU UN EXIT , PRODUCTES TRADICIONALS I DEMES . ARA S'HA CONSOLIDAT ENCARA QUE CAL RECORDAR QUE FOU PUIG-LLORENÇA L'INICI DE MOLTES COSES . MALGRAT L'EXCESSIVA CARREGA ANTI-TOT, QUE PATIREN .
ResponEliminaTens tota la raó, jo ho recordava però m'havia reservat la dada per un post sobre la feina de la gent de l'Associació. però és una errada la tasca del Puig llorença ha de ser reivindicada sempre.
ResponEliminaÉs conegut l'acudit eixe on es diu que aplega un foraster al poble i, a l'altura de l'Oratori es troba amb aleshores únic policia local/agutzil del poble i li pregunta:
ResponElimina-Per favor, on està la casa Consistorial?
-No ho sé, però ahí a casa Toni Juana venen de tot.
EL DIA QUE VOLGUEREN CANVIAR-LI EL NOM A "CA TONI JUANA".
ResponEliminaCom sap la gent major o que ja va fent-se. "Ca Toni Juana" era la llibreria-papereria del poble. En aplegar un mestre nou i foraster es va encabudir en que anarem a comprar els diccionaris a Casa Antonio Martínez. I amb l'Antonio Martínez cap amunt i cap avall ens va deixar més marejats que pescant al xamber. Però a vore qui li xistava al mestre nou!
Algú, mes atrevidet, va preguntar ¿dónde estaba esa casa?
Al mestre el va tractar d'ignorant però els demés ens vam poder assabentar que era "Ca Toni Juana" El docent va seguir dien-li el nom fins que, sembla que va ser el mateix Toni qui li va demanar que, per favor, no, que allí era "Ca Toni Juana"
Diuen les bones veus que CONI RHEINDORF ja te gent pel seu partit . Pel 2003 va concorrer a les llistes del PP i era cosa al tripartit pp-psoe-cub , que llavors governaba ( 2003-2007 ) . A les municipals de 2007 totes les forces politiques del poble nou la buscaren ( excepte el bloc ) pp , psoe , cub , ciben LI DEMANAREN FIN SI TOT ENCAPÇALAR CANDIDATURES .... tanmateix va fer la seva propia marca el PIDEB . Tots pensaren el mateix amb la rubia guanyem pero no caigueren en que el poble nou perderia .
ResponEliminaEixa dona deu ser la "Espe" de Mitjafàvia.
ResponEliminaÉs l'única del PIDEB que no va canviar de bàndol, no?. El seu mèrit té, doncs.
Trobe que ens haurem d'anar mentalitzant en que els indígenes i assimilats som minoria.
sense lloc a dubtes , raboseta ... ens deixem assimilar , els valencians som febles , ho deia el conde duque de olivares , ho han dit els nostres gobernants recents .... lerma , zaplana , camps .... el poble nou es com la resta del pais ... un poble auto-ocupat .
ResponEliminaCollons, anònim! Les meues urpes no apleguen tan fons, perquè això ens porta....a autocompadir-nos?
ResponEliminaI ara què? Prenem molta vitamina C,? que les taronges están perdent-se, mengem garrofes? que també, espinacs? que tenen ferro.....
Tot siga per lluitar contra la nostra flebesa, la dels ciutadans del Pais Valencià en general i de mitjafàvia en particular.
A mi m'afecta més. Al terme del poble ja no hi ha quasi "pa de rabosa", que pocs margallons queden... tu saps per què?