Bon Nadal

Quan vaig començar ja sabia, per experiències prèvies, que allò difícil no és crear o començar un blog sinó mantenir-lo. Aquest darrer més m'ha passat això, entre exàmens i xiquets m'ha passat el mes sense publicar res. Com a mínim vaig poder anar al Poble Nou al pont de la Constitució.

Durat eixos dies es van celebrar dues activitats totalment diferents una ben terrenal i l'altra recercant lo celestial. La primera va ser la fireta de Nadal del comerç local, una iniciativa que va omplir eixe tros de carrer major que té el nom d'un cap feixista. En qualsevol cas, eixe diumenge pel matí feia goig estar al mig del poble, hi havia més gent que mai, amb productes propis (els embotits i les coques boníssimes) i altres no tan propis però que donaven color i sobretot es veia un poble viu. Els xiquets gaudien dels contacontes, els majors del pernil, el vi i la cervesa. Per una vegada, la gent guanyava la partida a la solitud de la corrent d'aire que sembla ser l'únic que circul·la per eixe carrer els diumenge matí. Podien potenciar més eixa activitat, fer un mercadet de la tardor, o un per sant Blai, en qualsevol cas és un èxit.

L'altra activitat del mateix diumenge era celestial, si existeix el cel... clar està . Era el centenari de l'Oratori, per a mi, igual que per molta gent de la meua generació és el lloc on primer vam ser escolaritzats, anàvem a pàrvuls, a l'escola dels cagons i dels pixons. Jo encara recorde a la mestra, una joveneta Elena, resar el Pare nostre en la llengua de l'imperio, el pati dels xiquets i el de les xiquetes (nosaltres ja podíem passar d'un a l'altre i barrejar-nos), les fotos omnipresents d'un Franco que encara no havia ascendit a l'infern dels fillsdeputa, l'aventura d'anar sols als llunyans vàters (a mi em semblaven tot molt gran i molt lluny quan era xiquet) ,... Després va vindre l'escola i només tornava a l'Oratori comptades ocasions, alguna missa, alguna sessió de catequesi per a la confirmació, quan van ser festes i vam anar per Sant Jaume i poder-lo passejar pel poble al maleter d'un volkswagen Polo roig,... Ara, només m'aprope quan vaig a portar els meus fills perquè porten el panbenet a la Rosa.

Però per a mi continua sent un lloc amb encant, especial, encara que s'ha de reconèixer que també ajudava ser veí del Corte Inglés del poble, també anomenat Ca Toni Juana, on es podria comprar tota classe de productes. Ara sé que l'utilitzen els cristians ortodoxes per a les seues celebracions. Em sembla perfecte tenir un centre interreligiós al poble, només cal esperar que quan els demanen els musulmans també es cedisca, total és el mateix Déu per tots, existisca o no.

L'única pega és que em sembla infrautilitzat, a ma casa diuen que s'hauria de fer un centre de dia pels vells (apunteu per la Campanya electoral, però penseu que els vostres sogres no vos votaran, que es pensaran que voleu portar-los a l'asil). Jo no ho tinc clar, però si l'Ajuntament participa en el seu manteniment deuria poder decidir també en el seu ús, i no només l'Església, i molt menys només un capellà, que ve a ser com un interí del púlpit local.

En tot cas deuria aplicar-se el mateix remei que a la resta dels edificis municipals, criteris d'eficiència, no pot ser tindre una mini-biblioteca, un ajuntament amb sis treballadors per metre quadrat, un local ací i altre allà. amb reformes i reformetes sense aclarir res. Cal planificar i això no és la característica per la qual destaquen els polítics que manen. I també és veritat que el centenari va passar sense pena ni glòria a banda d'una missa, podien haver muntat una exposició, fer algun article sobre la seua història,... però això és apostar per la cultura i això no porta vots (a diferència de la rajola o el missal).

I prou de rotllos, per a tots i totes Bon Nadal.

Una de La Llosa

Encara que a mi m'interessa sobretot allò que passa al meu poble no puc deixar de banda el lloc on visc, per això a vegades acabe enviant cartes als periòdics com la següent que va ser publicada al Levante de Castelló del dia 6 de desembre:

Jo només fa cinc anys que residisc a la Llosa però la meua dona i els meus fills són d’ací, amb l’alcalde (PP) m’uneixen lligams de parentesc i amistat i amb alguns membres del PSOE local una certa confiança al marge de més afinitat ideològica (sobretot si foren del PSPV, cosa que no és el cas). Dit açò, vull deixar clar que no entre a valorar a les persones en la seua vesant no política, per a mi que confie en la gent, tot el món és bona persona, encara que estiga viva.

 Ara bé, una altra cosa és la vessant política, La Llosa és un poble dividit entre socialistes i populars (les eleccions municipals es guanyen per pocs vots). Tampoc és una novetat passa a molts altres llocs. Però allò que em sorprén és la mala llet que tenen uns amb els altres, tots s’acusen de tots els mals  que hi ha al poble, al País Valencià o a l’estat. Els socialistes treuen un pamflet mal redactat (per favor senyors de l’executiva comarcal ensenyeu a utilitzar el Publisher als socialistes locals, no costa gens i milloraria molt) i els peperos el contesten en uns fulls que no arriben ni a pamflet, amb una redacció pitjor encara (a aquests els fa falta el Publisher i un manual de redacció). Els uns (PSOE) desqualifiquen qualsevol cosa que fa l’alcalde (que en fa moltes, de bones i de roïns, com tots) i els altres (PP) només diuen que els socialistes conten mentides. Això si, ho fan tot en castellà, no siga que s’equivoquen i publiquen alguna cosa en valencià, perdó!, si ho fan, dues paraules: el títol del pamflet “La Font” i el nom del poble. Puta misèria.

 Entre les vaguetats d’uns i altres passen esdeveniments fonamentals pel poble de La Llosa i ells dient tonteries rere tonteries. Ara s’han celebrat els 400 anys de la fundació de La Llosa per una Carta Pobla atorgada després de l’expulsió dels moriscos. La celebració s’ha quedat en una missa (això que no falte, el boato que diria Xavi Castillo) i un dinar dels polítics actuals i anteriors (el pessebre ple tampoc falta mai). La única discussió que han encetat aquesta gent tan preocupada pel seu poble és si han estat convidats o no els socialistes. I a mi què? Un poble ha de sentir-se orgullós d’eixes dates i cal donar-li contingut a la celebració, per què? Fàcil, perquè un poble és fa a partir del coneixement del seu passat, l’entesa del present i la voluntat d’un futur. A partir d’eixes premisses es pot fer des d’un seguit de conferències sobre el període (l’expulsió dels moriscos, la Carta Pobla), o la situació actual (per uns culpa de Camps i l’alcalde; pels altres culpa de Zapatero, es veu que no s’han assabentat que hi ha una crisi internacional, clar per ells internacional deu ser que afecta a Xilxes i Almenara), i sobretot d’un intent de saber cap on vol anar el poble de La Llosa (indústria, agricultura, turisme rural). Simplement amb una taula redona on quatre professionals (un geògraf, un arquitecte, un economista i un biòleg) parlaren de les potencialitats del terme de La Llosa s’haguera guanyat molt, i total allò que cobren aquest quatre s’ho hagueren estalviat del dinar de celebració on estaven (o no) els polítics i de les hòsties i el vi de la missa.

 A banda d’això a mi em preocupen dues coses fonamentalment, la primera és un avís a uns i als altres, els diners que s’invertixen a La Llosa o a Landete, no són ni de Zapatero ni de Camps i molt menys de Fabra (també podria invertir els que guanya en la loteria). Eixos diners són de tots nosaltres que paguem impostor per a que els gestionen i milloren la nostra qualitat de vida o de mort (si s’invertixen en el cementeri). Així que deixen de tocar els testets (també anomenats collons) amb la procedència dels recursos, són diners del poble i per al poble.

 I la segona,  quan una persona és dedica a la política local ho deu fer per millorar el seu poble i en eixe objectiu els deu importar tres nassos de quin partit siguen. Ja està bé d’enfrontaments, i si volen continuar barallant-se, miren de no fer-ho mitjançant paper, els arbres ho agrairan i els lectors encara més. Ja sé la culpa és meua per llegir això, però a què tots s’han quedat alguna estona enganxats a Gran Hermano (o similar) sabent que és una gran merda, doncs a mi amb els pamflets em passa igual. Jo tinc altra proposta,  que els polítics queden un dissabte al mes,  dia de mercat, a les 12, després d’esmorzar, a la plaça, es posen uns a la dreta (PP, clar) i els altres a l’esquerre, (PSOE, encara que no està tan clar) i durant mitja hora poden dir-se tot allò que vulguen. Quan acabe el temps tots al casino a fer una cervesa, igual el poble funciona millor, com a mínim eixe dia ens riurem molt.

 I si no canvien i algú vol fundar un tercer partit basat en la bona voluntat la construcció d’un futur millor i en valencià, que m’ho diguen, jo m’afiliaré i tot.