Hui he sopat faves “sacsaes”, faves fetes al bancal de la Bassa, gràcies a l'esforç de mon pare, i collides el dilluns de Pasqua pels meus fills i el meu nebot. Estaven boníssimes, picantetes com a mi m'agraden, però sense l'ou dur que posa ma mare. Els cent cinquanta quilòmetres al nord han suposat la modificació de la recepta, ara bé, també podria afirmar que pel camí s'ha perdut un ou, però no queda tan fi.
Mentre menjava faves, eixe aliment tan nostre, m'he posat a pensar en el meu poble, Mitjafàvia, Faviopolis o el Poble Nou, pensava en la crisi i en què pot fer l'ajuntament. Evidentment eixe pensament sense un bon got de vi és difícil d'aprofundir, segur que no sóc l'únic que necessita d'alcohol per pensar en la política local.
Pensava en la situació que està el poble, que no és bona, l'època de la rajola s'ha acabat, ni urbanitzacions, ni edificis, ni faroles a sis mil euros, ni sobres pels polítics, ni... Ja fa uns anys jo reclamava un PLA ESTRATÈGIC fet amb un ampli consens per treballar per un canvi de model, si no es pot treballar a la construcció s'han de buscar nous nínxols de treballs, noves formes d'ingressos. Això del Pla estratègic evidentment va ser un somni meu, no poden haver eixos consensos grans, i eixes decisions importants. De fet des de l'ajuntament, abans i ara, s'ha optat per canvis i innovacions més parcials, amb més o menys èxit: els canvis en les festes, el raïm ecològic, els horts de l'Abiar, el guifinet,...
AMB AIXÒ HI HA PROU?
NO, jo pense que cal fer més, calen més innovacions per a poder combatre la crisi i l'ajuntament té una responsabilitat. Ara hi ha quatre regidors que treballen molt, encara que hi ha gent que pensa el contrari, però que no tenen una estabilitat mínima, quatre de tretze en un ajuntament es molt difícil de funcionar. No es poden tindre uns pressupostos prorrogats quatre anys. Així no es pot canviar res. Per a treballar pensant en el futur primer cal una certa estabilitat.
COM ACONSEGUIR L'ESTABILITAT?
Està clar que s'ha d'ampliar l'equip de govern a més regidors. Quines opcions hi ha?
PRIMERA OPCIÓ: LA DRETA, la unió en un pacte del CCD, el PP i la representant del PIDEB, majoria absoluta amb set regidors i coherència ideològica. Si és una opció tan clara, per què no s'ha produït ja? Per motius personals, tots no poden manar, és la llei, alcalde o alcaldessa només hi ha un. Fins ara ha estat un obstacle, però quan desapareixerà?. Ara bé, amb aquest nou equip de govern pocs canvis hi haurà, com a màxim continuaran les línies de treball que els membres del CCD ja fan.
SEGONA OPCIÓ: el pacte contra natura, el Bloc Jove (quatre regidors) i el PP. O l'equip actual de govern amb el PP. Seria un desastre, estarien més temps discutint que fent, això si les tres o quatre decisions sense importància que prengueren arribarien a aprovar-se per majoria absoluta. Ara bé, jo encara pense que els regidors del bloc (d'un i de l'altre) tenen coherència, i no me'ls veig en eixe tipus d'acord.
TERCERA OPCIÓ: la RECONCILIACIÓ DEL BLOC, no és una broma ni m'he fumat cap porro. Evidentment hi ha problemes i divisions personals que fan aquesta opció quasi impossible, i que a més, per a fer-ho més difícil, seria un TRIO, perquè els membres del CCD s'han guanyat a pols continuar en l'equip de govern. Si aconseguixen superar els problemes personals, les marors i ganivetades dels últims mesos, i s'asseuen a una taula (si fa falta amb una xarxa al mig per a que no puguen tirar-se els trastos al cap) es donaran compte que programa ja tenen, que els elements que els separen els poden aparcar per d'ací dos anys després de les noves eleccions, que tenen idees i hi ha diners per a realitzar-les. I de pas, poden recuperar a part de la gent desil·lusionada amb ells.
QUARTA OPCIÓ: EL GRAN PACTE, un acord entre tots els partits, francament no m'ho imagine, encara que coses més difícils s'han vist. Sense comentaris.
Vaja, la meua opció ha estat sempre i és la tercera, però al final igual no se'n dona cap i tot continua igual.
I LA COHERÈNCIA?
La coherència la deixaré per a les pròximes eleccions, en aquests dos anys que queden si arribem a una certa estabilitat farem prou.
I no vull acabar sense felicitar als de l'Assemblea de Joves, això de celebrar el diumenge de Pasqua tots junts als pous de l'Abiar ha estat tot un encert. El futur existeix, hi ha gent jove amb idees i ganes de treballar.
