Diumenge
van acabar le festes del meu poble, van suposar un canvi important
front els anys anteriors. De fet va ser un canvi front tot allò
conegut, l'últim canvi important va esdevenir l'any 1990 quan es va
crear el dia de les quintades, des de llavors l'esquema és per tots
coneguts: presentació, madalena, quintaes, carrosses, sant jaume,
bous.
Enguany
va i trenquen l'esquema, barrejant bous amb carrosses i canviant el
dia de les quintades, amb menys dies de festa però més, molt més
complets. Amb dues orquestres potents: La Tribu i Montecarlo, i
l'actuació del gran Pep Gimeno, el Botifarra.
A
mi m'ha agradat molt el resultat, jo canviaria alguns detalls però
la resta està bé, tenim festes per 10 o 12 anys,. També tinc clar
que hi ha gent que no els agraden del tot, però per les nits els
carrers estaven plens de gent sopant, bevent, gaudint del llebeig,...
El problema serà dir-li a la Madalena que sempre ha de caure
diumenge, una cosa complicada, però que si la Verge de la Rosa ho va entendre li ho pot explicar. I sinó sempre es pot anar adaptant les
festes al dia 22 de juliol, com s'ha fet fins ara.
L'única cosa que no m'agrada és que tot comença tard, enguany no
vaig vore ni les carrosses, per la gent que tenim xiquets que els
agrada dormir d'hora és un problema, per nosaltres o pels iaios dels
xiquets. Però això és un mal que em passarà en quatre o cinc
anys.
Les
festes han anat bé, però a qui donem l'enhorabona?, als festers
està clar, però també als de l'Ajuntament, però a qui, als
regidors que les van dissenyar, a la regidora que les ha dut a terme,
o a l'alcalde (i altres regidors de l'equip de govern) que els han
donat suport. Si ho pensem bé, fa pena, les coses si es treballen bé
funcionen, però la nul·la capacitat de negociació, cessió i acord
d'uns i altres fa que eixa capacitat de canvi que s'ha vist a les
festes, però no només a les festes, acabe no res.
Passades les festes, alguns estiuejaran a les casetes, altres no,
però tots poden pensar i repensar en allò que han fet malament, en
allò que ha provocat la vergonya de molts votants joves o d'històrics de la
UPV-el Bloc- Compromís (i no només la meua). Es temps de reflexió
al voltant del meló d'Alger, les coques de verdura i el raïm moscatell, és hora de
demanar perdó als votants, i de treballar per reconstruït allò
destruït. S'ha d'arribar a acords, d'un a un,
amb les coses fàcils. Podeu començar per eliminar el nom d'un feixista als carrers del poble. Al pobre home ja l'heu tornat a afusellar fent les trobades a eixe carrer.
L'alternativa als somnis (a la realitat) de canvi és una, el
retorn dels destructors de formigó, i d'eixos ja n'hem tingut massa
anys. I ara per ara, sembla que els 6 regidors del Bloc-compromís estiguen fent la feina per al retorn dels vells fantasmes, amb noves cares si cal.