He passat les Pasqües al Poble Nou de Benitatxell, a la caseta dels Benitatxells. Jo no sé perquè hi ha gent que s'empenya a dir-li a aquestes vacances de Setmana Santa, això és cosa de castellans, andalusos, aragonesos pels quals les celebracions més importants són la passió, la mort de Jesús. Nosaltres, més mediterranis, més vividors, li donem la importància a la resurrecció, a la vida, al renàixer, per això diem les vacances de Pasqua, i l'element fonamental és anar a berenar la mona.
Ara bé, com afortunadament la realitat ha superat a la religió en el món occidental, ja no cal esperar al diumenge per berenar mona i trencar-li l'ou (dur) al cap d'algú. Així, a casa meua ja el divendres vam anar a berenar la mona, i com ho vam fer per la vesprada, vam decidir que podríem anar als pous de l'Abiar.
El primer error va ser no mudar-nos, això no pot ser, un no pot anar amb xandall i botes de muntanya i passar per davant les faroles més cares de la història de l'enllumenat urbà mundial. Ara l'Ajuntament tampoc ho ha fet bé, jo crec que podrien haver posat una senyalització convenient, un cartell explicatiu, alguna cosa, per a què, aquells que no les coneguen puguen aturar-se una miqueta a admirar eixes magnífiques obres d'art. I a més podrien posar un banquet davant, i asseguts es vorien millor en tota el seu esplendor.
Després de quedar enlluernats, vam continuar pel camí reconvertit en carretera tallada intermitentment per trossos de bancals i marges. Si, ja sé que oficialment el camí-carretera està acabat, però el títol d'imbècils encara no el tenim al poble, els polítics que manen poden afirmar allò que vulguen però la realitat visual és una altra.
En arribar baix de tot vam anar cap els pous per poder berenar en eixa altra obra d'enginyeria civil extraordinària que és el parc, la mini-àrea recreativa, el xurro-columpi, ... dels Pous de l'Abiar. És la cloenda perfecta als despropòsits de les obres dels darrers anys. Si la Mare de Déu de la Rosa (o del Roser) té el seu triduum de resos, els pous de l'Abiar també en té tres, però de despropòsits, el primer les faroles, el segon, el camí inacabat, i el tercer el "quiero i no puedo" d'àrea recreativa al costat dels pous.
La gent del poble, pot anar a fer una torrà al "paellero" que han fet (això que ara s'anomena barbacoa) però només els alts, perquè els estàndards enlloc de girar la carn per vore si s'ha torrat ho poden vore des de baix, no cal girar les graelles. Pitjor seria fer una paella de llenya, si es poden ferros, la paella només la podrà fer gent alta com Maruira, l'exalcalde, perquè jo només voria la base del paelló, ara que si porte una cadireta de casa li podré afegir els fesols de la peladilla i tot. Això per no parlar dels magnífics columpis instal·lats.
Jo només demanaria una cosa, l'equip de govern que mane a partir de maig, encara que siguen els mateixos que ara, per favor, penseu abans de fer les coses. Al poble li vendria molt bé una àrea recreativa, no un xurro com el que han fet. Als pous de l'Abiar és un lloc molt bo, aprofiteu l'espai. La meua família i jo ho agrairem. I molts altres poblers que volen berenar la mona sense anar lluny també.
I un afegit, l'endemà vam anar a la Fontsanta, la zona molt ben condicionada, però vaig acabar amb un maldecap impressionant pel soroll del kàrting continu. Es veu que com jo no sóc teuladí no estic immunitzat al brunzit dels aprenents de pilots de carreres, ho dic això de teuladí perquè sé de bona tinta que ells quan arriben a la Fontsanta el seu fervor santvicentí els eleva a un núvol de fe que només escolten la veu del Sant. Gràcies al dimoni al Poble Nou hi havien moriscos i ens vam lliurar de predicador tan il·lustre. La penitència la vaig patir dissabte sant amb un maldecap.
