Ja fa setmanes que el meu cunyat Manolo em demana que escriga alguna cosa per al pàgina web del col·lectiu del Bloc del nostre poble. Jo primer no tenia temps i ara també en tinc poc, però si tinc ganes de dir algunes ocurrències meues, barrejar-les amb algun relat semi fantàstic i recuperar algun conte publicat a l’anterior blog que tenia.
El nom del blog fa referència al meu menjar preferit, la “fava pelà”, per a mi si hi ha un plat descriptiu del nostre poble és eixe arròs suculent, pensat per a treballadors del camp, que està tan bo calent com gelat, millor amb ceba que sense. Ja sé que per la majoria de la gent empadronada al poble no hi ha res com hamburgueses o frankfurts però nosaltres que venim de civilitzacions mediterrànies molt més avançades gastronòmicament tenim plats que són delícies culinàries com el de la “fava pelà” o un dolç tan exquisit com el caspell en pansa (altre nom bo per a un blog poblero). Bé la qüestió és que recercava un nom per al blog i primer vaig pensar en el de “el cabrerot” però per a una persona com jo que no sap pronunciar les “r” intervocàliques era condemnar-me a un suplici innecessari, ja m’imaginava jo deletrejant el nom de la pàgina web, mentre suava davant de la impossibilitat de pronunciar-la bé, i encara menys que m,’entengueren. Així que la decisió ha estat relativament fàcil.
He triat el format de blog bàsicament perquè és aquell que controle i sobretot em permet una independència absoluta respecte al Bloc del poble, ells ja saben que si en algun moment les meues opinions no els agrada allò únic que han de fer és deixar d’enllaçar-lo amb la seua pàgina web i tan amics com sempre. Si algú vol escriure les seues opinions és lliure als comentaris i d’altra banda si volen publicar algun article (no anònim) li cediré l’espai encantat.
Resumint, a partir d’ara aniré, quan puga i tinga temps, publicant opinions i relats. Espere que ningú s’ofenga i si s’ofén disculpes per endavant.
